tot va agafar importància.
Tal vegada el que calia era veure que a alguns llocs feia fred a l'Agost. M'estic referint a sentir la pluja banyar-te els ulls mentre camines en contra del vent, i agafar-te el mocador ben fort per protegir la gola, a l'Agost.
Tallar i anar-te'n.
Deixar el teclat amb accents per un que no sols no en te, sinó que apareixen símbols que mai havies vist, i que observes encuriosida.
De canviar el paisatge de platja i orxata per freds i verds camps amb 'cows'. De tancar les botigues a les cinc de la vesprada i tancar-te al tren perque és hora de tornar a casa i fa fred, o de cuinar amb mantega.
Sense enye.
Allunyar-nos i donar importància a altres coses, obrir els ulls a nous paisatges, la boca a nous sabors i olorar la humitat a l'Agost.
Moltes vegades ens capbussem tant a la bombolla que acaba sent la nostra vida que no som capacos de veure que, a alguns llocs del món, condueixen per l'esquerra constïtuint-se un camí que nosaltres, lluny i a casa, ni tansevol som capacos de valorar pero que, a la fí, arriba, com tots.
Però és clar, vist des d'un altre punt de vista sembla diferent.
Com tot.
Això em fa pensar.
M'agrada el fred, definitivament.
Whatever...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada