M'agrada pensar que puc fer allò que desitge quan més m'abellix.

M'agrada sentir la sensació de satisfacció quan deixe de fer quelcom important a l'últim instant, simplement perquè no em ve bé en aquest moment, i sentir-me capaç de redireccionar la meva vida. 

M'agrada perdre'm llargues estones en pensaments; i què dir de la fortalesa de fer just el contrari del que tothom et recomana! 

No se on estan els límits, però se on no s'hi troben. O almenys sempre he pensat així. M'agrada buscar, trobar, descartar i reafirmar.

Però ja va dir Kant que Hume l'havia despertat del seu somni dogmàtic...