ldn

Everything seems to look as it should

Quan vam descobrir que el món girava al revés...

tot va agafar importància.
Tal vegada el que calia era veure que a alguns llocs feia fred a l'Agost. M'estic referint a sentir la pluja banyar-te els ulls mentre camines en contra del vent, i agafar-te el mocador ben fort per protegir la gola, a l'Agost.
Tallar i anar-te'n.
Deixar el teclat amb accents per un que no sols no en te, sinó que apareixen símbols que mai havies vist, i que observes encuriosida.
De canviar el paisatge de platja i orxata per freds i verds camps amb 'cows'. De tancar les botigues a les cinc de la vesprada i tancar-te al tren perque és hora de tornar a casa i fa fred, o de cuinar amb mantega.
Sense enye.
Allunyar-nos i donar importància a altres coses, obrir els ulls a nous paisatges, la boca a nous sabors i olorar la humitat a l'Agost.
Moltes vegades ens capbussem tant a la bombolla que acaba sent la nostra vida que no som capacos de veure que, a alguns llocs del món, condueixen per l'esquerra constïtuint-se  un camí que nosaltres, lluny i a casa, ni tansevol som capacos de valorar pero que, a la fí, arriba, com tots.
Però és clar, vist des d'un altre punt de vista sembla diferent.
Com tot.
Això em fa pensar.

M'agrada el fred, definitivament.
Whatever...

w

Muchas veces pensamos que el equilibrio no existe, que es utópico. 

Sabemos lo que es pero nunca logramos alcanzarlo plenamente y lo anhelamos cada minuto.

En el fondo, sabemos des del principio que la armonía existe, hay gente que parece haberla conocido... aunque siempre creerás que la vida es una moneda de doble cara.

Empiezo a pensar que el equilibrio me debe una.