"No te salves", y no te salvas.

 

                                                 No te quedes inmóvil al borde del camino 

                                                                     no congeles el júbilo 

no quieras con desgana 

no te salves ahora 

ni nunca. 

No te salves 

no te llenes de calma 

no reserves del mundo 

sólo un rincón tranquilo 

no dejes caer los párpados 

pesados como juicios, 

no te quedes sin labios 

no te duermas sin sueño 

no te pienses sin sangre 

no te juzgues sin tiempo. 

Pero si 

pese a todo 

no puedes evitarlo 

y congelas el jubilo 

y quieres con desgana 

y te salvas ahora 

y te llenas de calma 

y reservas del mundo 

sólo un rincón tranquilo 

y dejas caer los párpados 

pesados como juicios 

y te secas sin labios 

y te duermes sin sueño 

y te piensas sin sangre 

y te juzgas sin tiempo 

y te quedas inmóvil 

al borde del camino 

y te salvas 

entonces 

no te quedes conmigo 

Mario Benedetti

#TraïcióALaCultura

Jo estic de dol.

Després de més de 2h de "debat" al Ple de l'Ajuntament de Sagunt previ a la votació més radical en la historia de la nostra ciutat en contra de la cultura musical: SAGUNTINS I SAGUNTINES, PODEM DONAR LES

 GRÀCIES AL PP I A SEGREGACIÓ PORTENYA (i a tots els seus votants) PER COMENÇAR EL CAMÍ CAP A LA CLAUSURA DEL CONSERVATORI Professional de Música Joaquin Rodrigo de Sagunt.

Hem disfrutat d'una oratòria admirable, paraules sempre retòriques però buides de contingut. Llavar-se les mans. Els encanta paréixer intel·ligents, se'ls plena la boca. Hem gaudit de vore com tots els seus representants passen el Ple consultant els seus iphones i fent visites al bany (pareix ser que a més pateixen d'incontinència urinaria, pobrets!). 

En definitiva: estan avorrits de no treballar. 

Pareix ser que se'ls ha oblidat escoltar. I d'això en sabem molt els músics; però si en sabem d'alguna cosa nosaltres és de FER-NOS SENTIR. Hem plenat el Ple amb la nostra presència i la nostra música, i hem arribat a desbordar-lo. Açò no ha acabat ací. 

Instem a tots els ciutadans de la nostra ciutat, a tots els músics de professió o de cor, a tota aquella gent que crega en la CULTURA COM A PROGRÉS, i que pense que LA CULTURA NO ÉS UN LUXE NI UN NEGOCI a que ens ajude en aquesta lluita per la reducció de taxes abusives entre altres coses, que només són l'incentiu perquè abandonem els nostres estudis a una institució pública. 

Que ens ajuden a lluitar, en definitiva, pel futur de l'art.

Evitem el "RIP Conservatori Sagunt"!

yonquis

Si sientes cómo gira la Tierra cada día, cómo corres a contracorriente, y cómo sigue siendo placentero el chute de cada día, estás perdido. Las noches no están hechas para descansar. 

Cada movimiento de las nubes y cómo crece la hierba. Cómo se deshacen los grumos del cola-cao cada mañana, y cómo te das cuenta de que no sabes en qué momento perdiste el reloj.

drecera al món