Badallar.
No estic segura de si encara estic desperta o de si ja estic dormida. Potser em trobe en un moment de tràngol. Sóc a Italia però al llit, a Malfassi, obrint-me les puntes dels cabells mentre pense quina serà la següent frase que escriuré. El cas és que badallar és una paraula increible, i no sols pels seus fonemes i les seues grafies que fan d'ella una paraula rodona. Una vegada em van contar que quan badalles és perquè el teu cos està tan cansat que s'oblida de respirar i de cop i volta es veu forçat a agafar molt d'oxigen ràpid per nodrir-nos i mantenir-nos vius. Tan de bo el cos inventara respostes tan ràpides per a situacions quotidianes com quan els asmàtics fem esport i ens ofeguem, o com quan menjem massa i ens penedim de l'últim mos.
El badall és com un ball entre la vida reial i el descans, una dança que es bressola d'un costat a l'altre fins que es decanta per un estat temporal.
Quin invent, el badall! Jo badalle, tu badalles, ell o ella badalla, nosaltres badallem...
Badalle, badalle i badalle, fins a que perd el sentit.
Bona nit!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada